intento escriure, però res d'això m'hi cap als versos. la poesia em costa. buscant un punt mig entre la covardia i l'imprudència em pregunto si hi ha remei.
m'obsessiona el mar. la manera exacta en que flotava llavors, quan no hi havia llum i tot semblava tendre perquè ja s'acabava. com es passa de les nits d'asil a rendir-se a l'aigua gelada de les cinc de la matinada?
la ràbia agafa fort el plor que ja s'escapa i m'ajuda a fugir. un cop més. porto tretze hores al llit, i pensant en el menjar que es florirà a la nevera em pregunto si hi ha consol. s'escola el sol per les escletxes de la persiana, i no et demano que vinguis. deixo que es faci de nit.
